L'EVACUACIÓ

 

En el curs de la guerra, nombroses expedicions de nenes i nens procedents de les zones amenaçades pels revoltats van ser evacuats a llocs més segurs a la costa mediterrània o a l'estranger.

Fugien dels bombardejos i de la repressió.


L'evolució dels fronts de guerra va marcar les etapes de major moviment d'evacuats. Van ser molts els organismes que es van implicar en aquesta evacuació: Socors Roig Internacional, Solidaritat Internacional Antifeixista, les Brigades Internacionals i els sindicats CNT i UGT. Se'ls hi van sumar comités solidaris de Suècia, Noruega, Suïssa, Regne Unit, França, Bèlgica, Holanda, Cuba, Argentina i els quàquers nord-americans i canadencs, entre d'altres.

A partir de la primavera de 1937, el govern va coordinar l'evacuació a través del Consell Nacional de la Infància Evacuada, amb seu a València i posteriorment a Barcelona. L'ocupació de Catalunya va augmentar el flux de fugida a França a través dels Pirineus.


Molts infants viatjaven sols, uns altres anaven acompanyats pels seus familiars. Com mostren els dibuixos, es va utilitzar tot tipus de mitjans per transportar els nens i les nenes en funció del lloc de partida i del lloc d'acolliment.

L'ÈXODE

 

L'èxode del final de la guerra va suposar l'eixida d'uns 70.000 xiquets i xiquetes. Tot i que bona part d'aquests van ser repatriats posteriorment, uns altres van iniciar un exili ben dur. Començava així un llarg camí cap al retrobament amb les seues famílies.


L'evacuació, l'exili i l'enyorança d'aquests infants han quedat reflectits en els dibuixos que s'exposen.