LES COLÒNIES

 

Des de la tardor de 1936 fins al final de la guerra, el govern republicà va impulsar la creació de nombroses colònies on posar fora de perill els escolars a la rereguarda, especialment al País Valencià, Catalunya i Múrcia.

 

El Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat va organitzar un pla d'evacuació de nens i nenes procedents de les zones més amenaçades cap a altres més segures. Per fer-ho va caldre realitzar una labor de persuasió de les famílies que s'enfrontaven al terrible destí de separar-se dels seus fills i filles en circumstàncies tan dramàtiques. Per convéncer-los, el Ministeri va dur a terme una intensa campanya de propaganda, editant cartells i fulletons que mostraven els avantatges de seguretat, salut, alimentació i educació que les colònies oferien.

Al febrer de 1937 el govern, ja instal·lat a València, va crear la Delegació Central de Colònies depenent del Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat, que va assumir plenament, tant l'evacuació com l'organització i la inspecció de les colònies escolars amb la finalitat de cobrir les seues necessitats bàsiques.

S'hi atenia a nens i joves des dels quatre fins als quinze anys.

 
LA VIDA LLUNY DEL FRONT

 

Les colònies es van organitzar en diferents modalitats: unes en règim familiar, en què les famílies del municipi allotjaven i mantenien els escolars, mentre que els mestres ho feien del control i la instrucció. Unes altres, les més generalitzades, en règim col·lectiu, en les quals els grups d'infants vivien en comunitat amb els mestres, rebent la formació acadèmica, els valors republicans i democràtics.


La vida a les colònies col·lectives estava orientada al fet que els nens i nenes, encara que afectats per la situació bèl·lica, pogueren gaudir d'una vida feliç, sense perdre per això l'oportunitat de continuar la seua educació i formació personal. La colònia estava concebuda com un ambient educador, de neteja i ordre, amb bon gust, en un entorn de confiança i respecte mutu, on s'inculcava la laboriositat, la convivència, la solidaritat…


El dibuix era una de les activitats més singulars. Segons les orientacions de la Direcció General de Primer Ensenyament, de gener de 1938, els escolars reproduïen models de la natura, creacions inspirades en les seues vivències o temes proposats pels mestres a fi d'expressar com sentien la guerra.